Miro els seus ulls
i floto dins una
galaxia blava,
i m’excita
penetrar-la
amb la mirada,
navegant entre les
algues,
volant entre els
núvols,
rodejat d’aigua trèmula
però pura.
El meu dit s’apropa
al seu bell rostre i l’acarona
resseguint el camí
que porta al llac.
Li palpo la galta
amb la mà extesa,
ella s’exalta i jo,
amb un bès,
li presento la
tendresa.
Quan l’aire acaba el
seu bateg
aturant l’acte i formant un instant màgic,
suau, un univers s’obre davant meu,
i em fa perdre el nord i em corromp els
pensaments.
Li ho diré tot amb el
llenguatge corporal;
l’abraçaré
estrangulant-la,
l’acariciaré
esgarrapant-la,
la mataré
estimant-la.
Però no ho faré de
forma literal,
només esvaïré les
seves pors
perquè davant el món
es mostri nua,
imperfectament
perfecte.
