23/03/13

Miro els seus ulls

i floto dins una

galaxia blava,

i m’excita penetrar-la

amb la mirada,

navegant entre les algues,

volant entre els núvols,

rodejat d’aigua trèmula

però pura.

El meu dit s’apropa

 al seu bell rostre i l’acarona

resseguint el camí

que porta al llac.

Li palpo la galta

amb la mà extesa,

ella s’exalta i jo,

 amb un bès,

li presento la tendresa.

Quan l’aire acaba el seu bateg

aturant l’acte i formant un instant màgic,

suau, un univers s’obre davant meu,

i em fa perdre el nord i em corromp els pensaments.

Li ho diré tot amb el llenguatge corporal;

l’abraçaré estrangulant-la,

l’acariciaré esgarrapant-la,

la mataré estimant-la.

Però no ho faré de forma literal,

només esvaïré les seves pors

perquè davant el món es mostri nua,

imperfectament perfecte.